lunes, 25 de mayo de 2015

TRASTORNS D’ALIMENTACIÓ EN L’ESPORT

Els trastorns de la conducta alimentària (TCA) són conductes d’alimentació anòmales que adopten les persones que les pateixen, en general, en resposta a la insatisfacció que tenen amb la seva imatge corporal. Poden adoptar conductes com el desdejuni o afartaments amb conseqüències molt negatives per la seva salut. Acostumen a aparèixer com a conseqüència de la barreja de factors individuals, socio-culturals, familiars i biològics. El que es pot classificar en factors predisposants (existeixen abans de l’aparició del TCA: edat, sexe, genètics...), factors precipitants (marquen l’aparició del TCA: canvis corporals, emocionals, separacions...) i els factors de manteniment (actuen impedint que el malalt es curi: aïllament social...). Les persones afectades pateixen conseqüències nutricionals, físiques, psicològiques i socials, si no es tracten poden posar en risc la seva vida. Aquests problemes alimentaris poden afectar a totes les persones i a qualsevol edat, però són més comuns en el sexe femení i a l’adolescència.

La incidència dels TCA és superior en grups de població que estan sotmesos a una influència socio-cultural més intensa, el que passa amb aquelles persones que desenvolupen activitats relacionades amb el seu cos i que poden requerir una imatge esvelta i prima. L’existència d’aquest tipus de referències és especialment influent en diversos tipus d’esport. Els esports són amb molta freqüència un niu de TCA, molts esportistes pateixen irregularitats i disfuncions alimentàries de gravetat variable.

Dins de les variables que incideixen en el desenvolupament d’un TCA, en el cas dels esportistes, podem trobar afegides:
  • Pressions addicionals de l’esport. (Establiment de categories per pes porten a vegades, per exigències de l’entrenador, a dietes molt restrictives en quant a nivell calòric).
  • Alta probabilitat d’experiències negatives en quant a resultats de competicions. (Això pot derivar en ansietats i afectar a l’estat anímic de l’esportista).
  •  Existència de determinades disciplines, com l’atletisme de fons, gimnàstica rítmica... (De vegades fan acceptables, indirectament, conductes anorèxiques).

La informació de la que es disposa en l’actualitat en quant als TCA en esportistes, és encara insuficient, degut a l’escassetat d’estudis en poblacions d’esportistes, mostres escasses o poc representatives i absència de criteris a nivell de diagnòstic i medició. En qualsevol cas, el que sí és conegut és que, tot i que en tots els esports hi ha risc de patir TCA, trobem quatre grups d’esports on apareixen comportaments alimentaris patològics, amb més freqüència:
  •  Esports on existeixen categories per pes (boxeo, taekwondo, halterofília...)
  •  Esports on un pes baix és beneficiós per millorar el rendiment en la  competició (rem, piragüistes...)
  •  Esports de resistència (fons, maratons...)
  •  Esports en el que el pes baix resulta beneficiós pel desenvolupament dels  moviments i que, a més, requereixen de bona presència (ballet,   gimnàstica rítmica, patinatge artístic...)


A l’igual que amb la població general, les dones esportistes acostumen a tenir patrons més anormals de pes i alimentació que els homes, i això es manifesta tant a nivells d’esport d’alt rendiment, com en persones que són físicament actives.


Un dels trastorns que pateixen molts esportistes és el que es coneix com anorèxia esportiva o anorèxia atlètica. Concepte que es refereix al conjunt de comportaments alimentaris anòmals, present en esportistes, entre els que podem trobar unes característiques comuns com baixa autoestima, una imatge corporal distorsionada (percepció del cos amb excés de pes), culpabilitat, perfeccionisme i un sentiment de pèrdua de control. La persona que pateix aquest trastorn farà el possible per no engreixar-se i seguir mantenint un cos atlètic i perfecte. Per aconseguir-ho reduirà la ingesta calòrica dràsticament i incrementarà les hores d’entrenament i intensitat del mateix. Molts d’ells, utilitzen mètodes compensatoris com vòmits, dejú o l’ús de laxants i diürètics. Com que l’anorèxia esportiva no compleix tots els criteris de trastorns específics, es podrien considerar similars als TCA no especificats.

Junt a aquest trastorn existeix una variable que es coneix com la bulímia esportiva en la que l’afectat realitza afartaments excessius per desprès vomitar i realitzar esport de manera compulsiva per purgar aquest excés amb el menjar i evitar l’augment de pes.

Aquests trastorns poden tenir conseqüències greus tant a nivell físic (desnutrició, deshidratació, erosió de l’esmalt dental, anèmies, descalcificació òssia, fractures, absència de menstruació, estrenyiment...) com psicològic (depressió, ansietat, irritabilitat, dificultat en la concentració, insomni, baixa autoestima, aïllament social...).

És important que els entrenadors siguin conscients que exerceixen una forta influència sobre els seus atletes. El simple fet de fer un comentari respecte la seva figura o aconsellar una reducció de pes, sense oferir ajuda professional, pot portar a desenvolupar un TCA en un esportista predisposat.

Degut a que la combinació de TCA i esport constitueix una situació especial, l’esportista afectat requereix d’atenció especial en quant a la seva recuperació i tractament. És necessari que l’entorn de l’esportista (entrenador, preparador físic, família) estigui informat dels factors de risc, per poder identificar amb rapidesa la presència d’aquestes patologies. És molt important que els esportistes, a partir d’un cert nivell de competició, tinguin un seguiment regular amb avaluació psicològica i nutricional. Una vegada identificat un trastorn d’aquest tipus, s’ha d’iniciar una teràpia i tractament específic, que requeriran d’abordatge multidisciplinari amb participació de metges, psicòlegs/psiquiatres, nutricionistes, entrenador i família de l’afectat.

Abans de finalitzar, m’agradaria esmentar que existeixen altres trastorns relacionats amb el món de l’esport, com pot ser la Vigorèxia, concepte relativament recent, i que fa referència a una obsessió per la musculatura, també anomenat Complexe d’Adonis, qui ho pateix es caracteritza per tenir una alteració de la imatge corporal, es veuen dèbils, prims i sense atractiu físic. Aquesta preocupació excessiva fa que es passin hores fent exercici, fins i tot, abandonant les seves obligacions. I poden portar hàbits alimentaris amb excés de proteïnes no gaire sans i equilibrats.

Per últim destacar que uns hàbits alimentaris correctes són fonamentals pel rendiment esportiu i les anomalies nutricionals poden influir molt significativament en el rendiment de l’esportista.


BIBLIOGRAFIA EMPRADA

  • MARQUEZ, S. “Trastornos alimentarios en el deporte: factores de riesgo,          consecuencias sobre la salud, tratamiento y prevención”. Nutr.               Hosp. [online]. 2008, vol. 23, no. 3 [citado 2008-06-25], pp. 183-190.

  •    Material de l’assignatura “Alimentació al Món” de la UOC. Mòdul 1 Els         trastorns de la conducta alimentària (TCA). Generalitats. Margarita Serra Alías
  •     “Revista Electrónica de Motivación y Emoción”: “Trastornos de la conducta  alimentaria en el deporte: anorexia y bulimia nerviosa”.
Escuela de Medicina de la Educación Física y el Deporte, Universidad Complutense de Madrid (Spain)
Facultad de Psicología, Universidad Nacional de Educación a Distancia (Spain) Escuela de Medicina de la Educación Física y el Deporte, Universidad Complutense de Madrid (Spain)
Por: Miguel Tobal, F., Martín Díaz, M.D. y Legido Arce, J.C.


  •      “Vitónica: blog de alimentación, deporte y salud”

No hay comentarios:

Publicar un comentario