Els trastorns de la conducta alimentària
(TCA) són conductes d’alimentació anòmales que adopten les persones que les
pateixen, en general, en resposta a la insatisfacció que tenen amb la seva
imatge corporal. Poden adoptar conductes com el desdejuni o afartaments amb
conseqüències molt negatives per la seva salut. Acostumen a aparèixer com a
conseqüència de la barreja de factors individuals, socio-culturals, familiars i
biològics. El que es pot classificar en factors
predisposants (existeixen abans de l’aparició del TCA: edat, sexe,
genètics...), factors precipitants (marquen l’aparició del
TCA: canvis corporals, emocionals, separacions...) i els factors de manteniment (actuen impedint que el malalt es curi:
aïllament social...). Les persones afectades pateixen conseqüències
nutricionals, físiques, psicològiques i socials, si no es tracten poden posar
en risc la seva vida. Aquests problemes alimentaris poden afectar a totes les
persones i a qualsevol edat, però són més comuns en el sexe femení i a
l’adolescència.
La incidència dels
TCA és superior en grups de població que estan sotmesos a una influència
socio-cultural més intensa, el que passa amb aquelles persones que desenvolupen
activitats relacionades amb el seu cos i que poden requerir una imatge esvelta
i prima. L’existència d’aquest tipus de referències és especialment influent en
diversos tipus d’esport. Els esports són amb molta freqüència un niu de TCA,
molts esportistes pateixen irregularitats i disfuncions alimentàries de
gravetat variable.
Dins de les variables
que incideixen en el desenvolupament d’un TCA, en el cas dels esportistes,
podem trobar afegides:
- Pressions addicionals de l’esport. (Establiment de categories per pes porten a vegades, per exigències de l’entrenador, a dietes molt restrictives en quant a nivell calòric).
- Alta probabilitat d’experiències negatives en quant a resultats de competicions. (Això pot derivar en ansietats i afectar a l’estat anímic de l’esportista).
- Existència de determinades disciplines, com l’atletisme de fons, gimnàstica rítmica... (De vegades fan acceptables, indirectament, conductes anorèxiques).
La informació de la
que es disposa en l’actualitat en quant als TCA en esportistes, és encara
insuficient, degut a l’escassetat d’estudis en poblacions d’esportistes,
mostres escasses o poc representatives i absència de criteris a nivell de
diagnòstic i medició. En qualsevol cas, el que sí és conegut és que, tot i que
en tots els esports hi ha risc de patir TCA, trobem quatre grups d’esports
on apareixen comportaments alimentaris patològics, amb més freqüència:
- Esports on existeixen categories per pes (boxeo, taekwondo, halterofília...)
- Esports on un pes baix és beneficiós per millorar el rendiment en la competició (rem, piragüistes...)
- Esports de resistència (fons, maratons...)
- Esports en el que el pes baix resulta beneficiós pel desenvolupament dels moviments i que, a més, requereixen de bona presència (ballet, gimnàstica rítmica, patinatge artístic...)
A l’igual que amb la població general, les
dones esportistes acostumen a tenir patrons més anormals de pes i alimentació
que els homes, i això es manifesta tant a nivells d’esport d’alt rendiment, com
en persones que són físicament actives.
Un dels trastorns que pateixen molts
esportistes és el que es coneix com anorèxia esportiva o anorèxia atlètica.
Concepte que es refereix al conjunt de comportaments alimentaris anòmals,
present en esportistes, entre els que podem trobar unes característiques comuns
com baixa autoestima, una imatge corporal distorsionada (percepció del cos amb
excés de pes), culpabilitat, perfeccionisme i un sentiment de pèrdua de
control. La persona que pateix aquest trastorn farà el possible per no
engreixar-se i seguir mantenint un cos atlètic i perfecte. Per aconseguir-ho
reduirà la ingesta calòrica dràsticament i incrementarà les hores d’entrenament
i intensitat del mateix. Molts d’ells, utilitzen mètodes compensatoris com
vòmits, dejú o l’ús de laxants i diürètics. Com que l’anorèxia esportiva no
compleix tots els criteris de trastorns específics, es podrien considerar
similars als TCA no especificats.
Junt a aquest trastorn existeix una variable
que es coneix com la bulímia esportiva en la que l’afectat realitza afartaments
excessius per desprès vomitar i realitzar esport de manera compulsiva per
purgar aquest excés amb el menjar i evitar l’augment de pes.
Aquests trastorns poden tenir conseqüències
greus tant a nivell físic (desnutrició, deshidratació, erosió de l’esmalt
dental, anèmies, descalcificació òssia, fractures, absència de menstruació,
estrenyiment...) com psicològic (depressió, ansietat, irritabilitat, dificultat
en la concentració, insomni, baixa autoestima, aïllament social...).
És important que els entrenadors siguin
conscients que exerceixen una forta influència sobre els seus atletes. El
simple fet de fer un comentari respecte la seva figura o aconsellar una
reducció de pes, sense oferir ajuda professional, pot portar a desenvolupar un
TCA en un esportista predisposat.
Degut a que la combinació de TCA i esport
constitueix una situació especial, l’esportista afectat requereix d’atenció especial
en quant a la seva recuperació i tractament. És necessari que l’entorn de
l’esportista (entrenador, preparador físic, família) estigui informat dels
factors de risc, per poder identificar amb rapidesa la presència d’aquestes
patologies. És molt important que els esportistes, a partir d’un cert nivell de
competició, tinguin un seguiment regular amb avaluació psicològica i
nutricional. Una vegada identificat un trastorn d’aquest tipus, s’ha d’iniciar
una teràpia i tractament específic, que requeriran d’abordatge
multidisciplinari amb participació de metges, psicòlegs/psiquiatres,
nutricionistes, entrenador i família de l’afectat.
Abans de finalitzar, m’agradaria esmentar que
existeixen altres trastorns relacionats amb el món de l’esport, com pot ser la
Vigorèxia, concepte relativament recent, i que fa referència a una obsessió per
la musculatura, també anomenat Complexe d’Adonis, qui ho pateix es caracteritza
per tenir una alteració de la imatge corporal, es veuen dèbils, prims i sense
atractiu físic. Aquesta preocupació excessiva fa que es passin hores fent
exercici, fins i tot, abandonant les seves obligacions. I poden portar hàbits
alimentaris amb excés de proteïnes no gaire sans i equilibrats.
Per últim destacar que uns hàbits alimentaris
correctes són fonamentals pel rendiment esportiu i les anomalies nutricionals
poden influir molt significativament en el rendiment de l’esportista.
BIBLIOGRAFIA EMPRADA
- MARQUEZ, S. “Trastornos alimentarios en el deporte: factores de riesgo, consecuencias sobre la salud, tratamiento y prevención”. Nutr. Hosp. [online]. 2008, vol. 23, no. 3 [citado 2008-06-25], pp. 183-190.
- Material de l’assignatura “Alimentació al Món” de la UOC. Mòdul 1 Els trastorns de la conducta alimentària (TCA). Generalitats. Margarita Serra Alías
- “Revista Electrónica de Motivación y Emoción”: “Trastornos de la conducta alimentaria en el deporte: anorexia y bulimia nerviosa”.
Escuela de Medicina de la Educación Física y el Deporte,
Universidad Complutense de Madrid (Spain)
Facultad de Psicología, Universidad Nacional de Educación a
Distancia (Spain) Escuela de Medicina de la Educación Física y el Deporte,
Universidad Complutense de Madrid (Spain)
Por: Miguel Tobal, F., Martín Díaz, M.D. y Legido Arce, J.C.
- “Vitónica: blog de alimentación, deporte y salud”
No hay comentarios:
Publicar un comentario