lunes, 29 de junio de 2015

DIFERENCIAS ENTRE ANOREXIA NERVIOSA PURGATIVA Y BULIMIA

ANOREXIA NERVIOSA:

-Restricción de la ingesta energética en relación con las necesidades, que conduce a un peso corporal significativamente bajo.
-Miedo intenso a ganar peso o a engordar, incluso con un peso significativamente bajo.
-Alteración en la forma en que un mismo percibe su propio peso o constitución.
-Influencia impropia del peso o la constitución corporal en la autoevaluación.
-Tipo restrictivo: La pérdida de peso se debe a la dieta, al ayuno y/o al ejercicio excesivo.
-Tipo purgativo: Episodios recurrentes de atracones o purgas (es decir, vómito autoprovocado o utilización incorrecta de laxantes, diuréticos o enemas).


BULÍMIA NERVIOSA:

-Episodios recurrentes de atracones. (Un episodio de atracón se caracteriza por: La ingestión, en un periodo determinado, de una cantidad de alimentos que es claramente superior a la cual la mayoría de las personas ingerirían en un periodo similar en circunstancias parecidas. Y la sensación de falta de control sobre lo que se ingiere).
-Comportamientos compensatorios inadecuados para evitar el aumento de peso, como el vómito autoprovocado, el uso incorrecto de laxantes, diuréticos u otros medicamentos, el ayuno o el ejercicio excesivo.

-La autoevaluación se ve indebidamente influida por la constitución y el peso corporal.


Anorexia Nerviosa Purgativa y Bulimia son enfermedades diferentes aunque sus puntos en común pueden llevar a confusión. Al leer la descripción de los criterios necesarios para realizar el diagnostico de estos trastornos podemos advertir que son muy parecidos, en la siguiente tabla podéis ver las diferencias.

Anorexia Nerviosa Purgativa

Bulimia Nerviosa Purgativa
Para el diagnóstico es necesario que el paciente presente un peso por debajo de lo normal (IMC inferior a 17,5)

Para el diagnóstico es necesario que haya conductas purgativas con fin de evitar el aumento de peso.
La persona que la padece alterna periodos de restricción alimentaria con periodos de purga. El uso de atracones es poco frecuente.

Uso de atracones es frecuente.
Peso corporal inferior al deseable según necesidades.

Peso corporal dentro de la normalidad o un poco superior.
Los pacientes evitan a toda costa comer en público.

Suelen comer en público y puede parecer que siguen una dieta normal.
Los atracones no son tales, la distorsión que padecen les lleva a considerar un atracón a la ingesta de una comida que puede ser pequeña.
Las purgas son realmente compensadoras.


-------------------------------------------------------------------------


Bibliografía

El Bahi, M. (n.d.). ¿Anorexia Nerviosa Purgativa o Bulimia Nerviosa Purgativa?. Recuperado de http://averroespsicologos.blogspot.com.es/2011/03/anorexia-nerviosa-purgativa-o-bulimia.html

domingo, 31 de mayo de 2015

Un nuevo TCA: La Ortorexia

¿Desde cuándo comer sano y preocuparse por la dieta  es algo malo?  En principio no debería serlo, el problema empieza cuando llevamos esta práctica al extremo y la convertimos en una obsesión.

Si tu vida gira en torno a tu dieta y su planificación,  rechazas todos aquellos alimentos que no consideres lo suficientemente puros o sanos, y te autoimpones reglas alimenticias que hacen que te sientas culpable si te las  saltas, es posible que estés sufriendo Ortorexia.

La Ortorexia es un Trastorno de la Conducta Alimentaria al igual que la Anorexia y la Bulimia Nerviosas, aunque ha sido “descubierto” mucho más recientemente. El término en si fue acuñado por primera vez hace 15 años por el Dr. Steve Bratman en Estados Unidos y se asocia los siguientes síntomas:
  • Usar más de 3 horas diarias a pensar en la dieta,
  • Obsesión por la calidad de los alimentos,
  • Culpabilidad por no seguir estrictas normas en la alimentación y
  • Aislamiento social por el seguimiento de dietas “sanas”.


Paradójicamente, la dieta de un ortorexico puede ser de todo menos sana, ya que además, suelen perder la facultad de comer de manera intuitiva y  dejan de advertir cuando están saciados o tienen hambre.

La Ortorexia es igual de peligrosa que los TCA más conocidos. Muñoz y Martinez (2007) nos cuentan el caso de Kate Finn que murió de Ortorexia en 2003; la habían diagnosticado de Anorexia pero ella no tenía miedo a ganar peso ni le preocupaba su silueta, ella sólo quería estar sana.




Bibliografia
Muñoz, R. y Martinez, A. (2007). Ortorexia y Vigorexia: ¿Nuevos trastornos de la conducta alimentaria?. Trastornos de la Conducta Alimentaria 5. Recuperado de http://dialnet.unirioja.es/ejemplar/166570

Ortorexia.org. (2015). Ortorexia. Recuperado de http://ortorexia.org/


miércoles, 27 de mayo de 2015

Moda de doble filo

Choca que una diseñadora de moda y estilista colabore en un blog en el que se lucha contra de las páginas a favor de los trastornos Ana y Mia.  A algunos les puede parecer una contradicción.  ¿Acaso no hace ya bastante la industria de la moda para potenciar este tipo de  trastornos alimentarios?

L@s jóvenes, y no tan jóvenes, ponen en peligro su salud para acercarse a unos referentes de belleza que además de ser cambiantes, están continuamente presentes en nuestra vida.  ¿Quién no se ha visto involucrado en conversaciones relacionadas con nuestra imagen, alimentación, actividad física, quilos de más o de menos, moda o tratamientos estéticos? Resulta francamente complicado mantenerse totalmente al margen de las inseguridades que pueden afianzarse en nuestra mente sobre nuestra imagen.  Y es que los trastornos alimentarios ya no conocen de sexo, edad, actividad profesional o nivel cultural.  Ninguno estamos libres de padecerlos.

Todos somos imagen. Y la moda es un medio de expresión muy efectivo para proyectar la imagen que nos interesa en cada momento.  Las herramientas que utiliza la moda son conocidas por todos: el lenguaje de los colores, los volúmenes, los tejidos y sus estampados, los complementos… Sin embargo, cuando la percepción de nuestro cuerpo e imagen está distorsionada, dejamos de lado nuestra propia esencia y nos olvidamos de potenciar todos aquellos rasgos que nos hacen únicos y bellos. 

Moda de doble filo. Podemos elegir. Quedarnos anclados en la discusión sobre los excesivos retoques fotográficos, en las polémicas sobre la extrema delgadez de las modelos de pasarela, en el debate de la unificación de tallas, en las tallas XXXS y XXXL y en otras que seguirán siendo noticia en los media.  O podemos elegir tener una imagen saludable desde el interior y utilizar la moda para nuestro beneficio. 


El secreto no es otro que conocerse bien.  Y buscar aquellas prendas que nos favorecen y se convierten en aliadas.  Todos conocemos la sensación de sentirnos cómodos con nuestros vaqueros favoritos o con un vestido especial.  Y seguro que también todos hemos experimentado la sensación contraria: la elección de una talla incorrecta, de un tipo de prenda que no era la más adecuada para nosotros o llevar unos zapatos que nos hacen daño.  No desestimes cómo te hace sentir la moda que llevas y elige siempre la que te haga sentir bien.  No importa su precio, ni su marca, ni el año en el que fue fabricada.  Quien importa eres tú.

lunes, 25 de mayo de 2015

TRASTORNS D’ALIMENTACIÓ EN L’ESPORT

Els trastorns de la conducta alimentària (TCA) són conductes d’alimentació anòmales que adopten les persones que les pateixen, en general, en resposta a la insatisfacció que tenen amb la seva imatge corporal. Poden adoptar conductes com el desdejuni o afartaments amb conseqüències molt negatives per la seva salut. Acostumen a aparèixer com a conseqüència de la barreja de factors individuals, socio-culturals, familiars i biològics. El que es pot classificar en factors predisposants (existeixen abans de l’aparició del TCA: edat, sexe, genètics...), factors precipitants (marquen l’aparició del TCA: canvis corporals, emocionals, separacions...) i els factors de manteniment (actuen impedint que el malalt es curi: aïllament social...). Les persones afectades pateixen conseqüències nutricionals, físiques, psicològiques i socials, si no es tracten poden posar en risc la seva vida. Aquests problemes alimentaris poden afectar a totes les persones i a qualsevol edat, però són més comuns en el sexe femení i a l’adolescència.

La incidència dels TCA és superior en grups de població que estan sotmesos a una influència socio-cultural més intensa, el que passa amb aquelles persones que desenvolupen activitats relacionades amb el seu cos i que poden requerir una imatge esvelta i prima. L’existència d’aquest tipus de referències és especialment influent en diversos tipus d’esport. Els esports són amb molta freqüència un niu de TCA, molts esportistes pateixen irregularitats i disfuncions alimentàries de gravetat variable.

Dins de les variables que incideixen en el desenvolupament d’un TCA, en el cas dels esportistes, podem trobar afegides:
  • Pressions addicionals de l’esport. (Establiment de categories per pes porten a vegades, per exigències de l’entrenador, a dietes molt restrictives en quant a nivell calòric).
  • Alta probabilitat d’experiències negatives en quant a resultats de competicions. (Això pot derivar en ansietats i afectar a l’estat anímic de l’esportista).
  •  Existència de determinades disciplines, com l’atletisme de fons, gimnàstica rítmica... (De vegades fan acceptables, indirectament, conductes anorèxiques).

La informació de la que es disposa en l’actualitat en quant als TCA en esportistes, és encara insuficient, degut a l’escassetat d’estudis en poblacions d’esportistes, mostres escasses o poc representatives i absència de criteris a nivell de diagnòstic i medició. En qualsevol cas, el que sí és conegut és que, tot i que en tots els esports hi ha risc de patir TCA, trobem quatre grups d’esports on apareixen comportaments alimentaris patològics, amb més freqüència:
  •  Esports on existeixen categories per pes (boxeo, taekwondo, halterofília...)
  •  Esports on un pes baix és beneficiós per millorar el rendiment en la  competició (rem, piragüistes...)
  •  Esports de resistència (fons, maratons...)
  •  Esports en el que el pes baix resulta beneficiós pel desenvolupament dels  moviments i que, a més, requereixen de bona presència (ballet,   gimnàstica rítmica, patinatge artístic...)


A l’igual que amb la població general, les dones esportistes acostumen a tenir patrons més anormals de pes i alimentació que els homes, i això es manifesta tant a nivells d’esport d’alt rendiment, com en persones que són físicament actives.


Un dels trastorns que pateixen molts esportistes és el que es coneix com anorèxia esportiva o anorèxia atlètica. Concepte que es refereix al conjunt de comportaments alimentaris anòmals, present en esportistes, entre els que podem trobar unes característiques comuns com baixa autoestima, una imatge corporal distorsionada (percepció del cos amb excés de pes), culpabilitat, perfeccionisme i un sentiment de pèrdua de control. La persona que pateix aquest trastorn farà el possible per no engreixar-se i seguir mantenint un cos atlètic i perfecte. Per aconseguir-ho reduirà la ingesta calòrica dràsticament i incrementarà les hores d’entrenament i intensitat del mateix. Molts d’ells, utilitzen mètodes compensatoris com vòmits, dejú o l’ús de laxants i diürètics. Com que l’anorèxia esportiva no compleix tots els criteris de trastorns específics, es podrien considerar similars als TCA no especificats.

Junt a aquest trastorn existeix una variable que es coneix com la bulímia esportiva en la que l’afectat realitza afartaments excessius per desprès vomitar i realitzar esport de manera compulsiva per purgar aquest excés amb el menjar i evitar l’augment de pes.

Aquests trastorns poden tenir conseqüències greus tant a nivell físic (desnutrició, deshidratació, erosió de l’esmalt dental, anèmies, descalcificació òssia, fractures, absència de menstruació, estrenyiment...) com psicològic (depressió, ansietat, irritabilitat, dificultat en la concentració, insomni, baixa autoestima, aïllament social...).

És important que els entrenadors siguin conscients que exerceixen una forta influència sobre els seus atletes. El simple fet de fer un comentari respecte la seva figura o aconsellar una reducció de pes, sense oferir ajuda professional, pot portar a desenvolupar un TCA en un esportista predisposat.

Degut a que la combinació de TCA i esport constitueix una situació especial, l’esportista afectat requereix d’atenció especial en quant a la seva recuperació i tractament. És necessari que l’entorn de l’esportista (entrenador, preparador físic, família) estigui informat dels factors de risc, per poder identificar amb rapidesa la presència d’aquestes patologies. És molt important que els esportistes, a partir d’un cert nivell de competició, tinguin un seguiment regular amb avaluació psicològica i nutricional. Una vegada identificat un trastorn d’aquest tipus, s’ha d’iniciar una teràpia i tractament específic, que requeriran d’abordatge multidisciplinari amb participació de metges, psicòlegs/psiquiatres, nutricionistes, entrenador i família de l’afectat.

Abans de finalitzar, m’agradaria esmentar que existeixen altres trastorns relacionats amb el món de l’esport, com pot ser la Vigorèxia, concepte relativament recent, i que fa referència a una obsessió per la musculatura, també anomenat Complexe d’Adonis, qui ho pateix es caracteritza per tenir una alteració de la imatge corporal, es veuen dèbils, prims i sense atractiu físic. Aquesta preocupació excessiva fa que es passin hores fent exercici, fins i tot, abandonant les seves obligacions. I poden portar hàbits alimentaris amb excés de proteïnes no gaire sans i equilibrats.

Per últim destacar que uns hàbits alimentaris correctes són fonamentals pel rendiment esportiu i les anomalies nutricionals poden influir molt significativament en el rendiment de l’esportista.


BIBLIOGRAFIA EMPRADA

  • MARQUEZ, S. “Trastornos alimentarios en el deporte: factores de riesgo,          consecuencias sobre la salud, tratamiento y prevención”. Nutr.               Hosp. [online]. 2008, vol. 23, no. 3 [citado 2008-06-25], pp. 183-190.

  •    Material de l’assignatura “Alimentació al Món” de la UOC. Mòdul 1 Els         trastorns de la conducta alimentària (TCA). Generalitats. Margarita Serra Alías
  •     “Revista Electrónica de Motivación y Emoción”: “Trastornos de la conducta  alimentaria en el deporte: anorexia y bulimia nerviosa”.
Escuela de Medicina de la Educación Física y el Deporte, Universidad Complutense de Madrid (Spain)
Facultad de Psicología, Universidad Nacional de Educación a Distancia (Spain) Escuela de Medicina de la Educación Física y el Deporte, Universidad Complutense de Madrid (Spain)
Por: Miguel Tobal, F., Martín Díaz, M.D. y Legido Arce, J.C.


  •      “Vitónica: blog de alimentación, deporte y salud”

A França lluiten contra els TCA - En Francia luchan contra los TCA

A Espanya les pàgines “Pro Ana i Mia” són legals. El seu contingut no vulnera el Codi Penal vigent, la qual cosa fa més difícil el seu tancament, que depèn directament de la "bona voluntat" dels portals d'allotjament. Es podria afirmar que s’està permetent l’apologia dels Trastorns de la Conducta Alimentària. Ja no ocorre el mateix però, al nostre país veí.

El 2 D’Abril d’aquest mateix any s’ha aprovat a França una llei que prohibeix a les agencies de models contractar nois i noies que presentin desnutrició Aquesta serà mesurada a través de l’Índex de Massa Corporal (IMC) i aquelles companyies comptin amb els serveis de models que estiguin objectivament desnodrits hauran de pagar multes de fins a 75000€.

Es tracta d’una mesura que pretén lluitar contra els TCA i la incitació als mateixos i que s’uneix a d’altres com la descripció d’un nou delicte pel qual queda prohibit empènyer una persona a buscar una primesa excessiva, i que serà castigat amb el pagament de fins a 10000€ o un any de presó.

Tanmateix, els retocs fotogràfics en aquest mateix sentit i que persegueixin fins comercials hauran de ser avisats als usuaris.

......................................................................................................

En España, estas páginas son legales. Su contenido no vulnera el Código Penal vigente, lo cual hace más difícil su cierre, que depende directamente de la "buena voluntad" de los portales de alojamiento. Se podría afirmar que se está permitiendo la apología de los Trastornos de la Conducta Alimentaria. Pero ya no ocurre el mismo en nuestro país vecino.

El 2 De Abril de este mismo año se ha aprobado en Francia una ley que prohíbe a las agencias de modelos contratar chicos y chicas que presenten desnutrición. Esta será comprobada a través del Índice de Masa Corporal (IMC) y aquellas compañías cuenten con los servicios de modelos que estén objetivamente desnutridos tendrán que pagar multas de hasta 75000€.

Se trata de una medida que pretende luchar contra los Trastornos de la Conducta Alimentaria y la incitación a los mismos y que se une a otras como la descripción de un nuevo delito por el cual queda prohibido empujar a una persona a buscar una delgadez excesiva, y que será castigado con el pago de hasta 10000€ o un año de cárcel.


En la línea, los retoques fotográficos en este mismo sentido y que persigan fines comerciales tendrán que ser avisados a los usuarios.





Referències bibliogràfiques

Albor, L. (2014, Setembre 1). Tras los pasos de Ana y Mía: las webs que fomentan la anorexia son legales en España. Eldiario.es. Recuperat de http://www.eldiario.es/hojaderouter/internet/paginas-ana-mia-anorexia-bulimia-leyes-espana_0_298170489.html 


Teruel, A. (2015, Abril 3). Francia aprueba prohibir la extrema delgadez en los desfiles de moda. El País. Recuperat de http://cultura.elpais.com/cultura/2015/04/03/actualidad/1428076511_471564.html






jueves, 14 de mayo de 2015

Els TCA són malalties, no estils de vida

El moviment a través de la xarxa denominat “Pro Ana i Mia ” té com a finalitat agrupar persones amb diagnòstics o conductes d'Anorèxia Nerviosa (AN) i de Bulímia Nerviosa (BN). Ana fa referència a l'Anorèxia i Mia a la Bulimia.

Les web “Pro Ana i Mia” no consideren aquests malalties com a tals, parlen d’estil de vida i defugen de reconèixer que suposen un greu problema per a la salut. Per tant, podem llegir fragments tals com: “Perquè el menjar és com l'art... Existeix només per mirar-la...” o “Els meus tips: Dejuna durant 28 dies, el múscul perdrà cos i no hauràs de preocupar-te més pel pes, només és qüestió de seguir dejunant, i el contorn muscular no augmentarà en un any sense necessitat de fer exercici” “Cada vegada que sentis gana no mengis i solament pensa que estàs aprimant, sent aquella sensació exquisida…”

Hem de saber que els TCA es caracteritzen per ser malalties que afecten un dels nostres comportaments més vitals. I tots ells es basen en la preocupació pel menjar i la por a guanyar pes.

Les característiques generals d’aquests són:
- Preocupació persistent extrema sobre el pes i/o silueta corporals
- Símptomes d'ansietat i depressió.
- Característiques obsessives.
- Problemes en la concentració i
- Funcionament social deficitari.

Les de l’AN:
-Restricció de la ingesta energètica en relació amb les necessitats, que condueix a un pes corporal significativament baix.
-Por intensa a guanyar pes o a engreixar, fins i tot amb un pes significativament baix.
-Alteració en la forma en què un mateix percep el seu propi pes o constitució.
-Influència impròpia del pes o la constitució corporal en l'autoavaluació.
-Tipus restrictiu: La pèrdua de pes és deu a la dieta, el dejuni i/o l'exercici excessiu.
-Tipus purgatiu: Episodis recurrents d’afartaments o purgues (és a dir, vòmit autoprovocat o utilització incorrecta de laxants, diürètics o ènemes).

I les de la BN:
-Episodis recurrents d’afartaments. (Un episodi d’afartament es caracteritza per: La ingestió, en un període determinat, d'una quantitat d'aliments que és clarament superior a la qual la majoria de les persones ingeririen en un període similar en circumstàncies semblants. I la sensació de falta de control sobre el que s'ingereix).
-Comportaments compensatoris inadequats per evitar l'augment de pes, com el vòmit autoprovocat, l'ús incorrecte de laxants, diürètics o altres medicaments, el dejuni o l'exercici excessiu.
-L'autoavaluació es veu indegudament influïda per la constitució i el pes corporal.

L’AN i la BN son els TCA més comuns, però n’existeixen d’altres com el Trastorn per Afartament, la Vigorèxia i la Ortorèxia. Properament parlarem d’ells.

------------------------------------------------------------------------

El movimiento a través de la red denominado “Pro Ana y Mia ” tiene como finalidad agrupar personas con diagnósticos o conductas de Anorexia Nerviosa (AN) y de Bulimia Nerviosa (BN). Ana hace referencia a la Anorexia y Mia a la Bulimia.

Las web “Pro Ana y Mia” no consideran los TCA como enfermedades, hablan de estilo de vida y rehuyen de reconocer que suponen un grave problema para la salud. Por lo tanto, podemos leer fragmentos cómo: “Porque la comida es como el arte... Existe sólo para mirarla...” o “Mis tips: Ayuna durante 28 días, el músculo perderá cuerpo y no tendrás que preocuparte más por el peso, sólo es cuestión de seguir ayunando, y el contorno muscular no aumentará en un año sin necesidad de hacer ejercicio” “Cada vez que sientas hambre no comas y solamente piensa que estás adelgazando, siendo aquella sensación exquisita…”.
Tenemos que saber que los TCA se caracterizan por ser enfermedades que afectan uno de nuestros comportamientos más vitales. Y todos ellos se basan en la preocupación por la comida y el miedo a ganar peso.

Las características generales de estos son:
- Preocupación persistente extrema sobre el peso y/o silueta corporales
- Síntomas de ansiedad y depresión.
- Características obsesivas.
- Problemas en la concentración y
- Funcionamiento social deficitario.

Las de la AN:
-Restricción de la ingesta energética en relación con las necesidades, que conduce a un peso corporal significativamente bajo.
-Miedo intenso a ganar peso, incluso con un peso significativamente bajo.
-Alteración en la forma en que uno mismo percibe su propio peso o constitución.
-Influencia impropia del peso o la constitución corporal en la autoevaluación.
-Tipo restrictivo: La pérdida de peso se debe a la dieta, el ayuno y/o el ejercicio excesivo.
-Tipo purgativo: Episodios recurrentes de atracones o purgas (es decir, vómito autoprovocado o utilización incorrecta de laxantes, diuréticos o enemas).

Y las de la BN:
-Episodios recurrentes de atracones. (Un episodio de atracón se caracteriza por: La ingestión, en un periodo determinado, de una cantidad de alimentos que es claramente superior a la que la mayoría de las personas ingerirían en un periodo similar en circunstancias parecidas. Y la sensación de falta de control sobre lo que se ingiere).
-Comportamientos compensatorios inadecuados para evitar el aumento de peso, como el vómito autoprovocado, el uso incorrecto de laxantes, diuréticos u otros medicamentos, el ayuno o el ejercicio excesivo.
-La autoevaluación se ve indebidamente influida por la constitución y el peso corporal.

La AN y la BN son los TCA más comunes, pero existen otros como el Trastorno por Atracón, la Vigoréxia y la Ortoréxia. Próximamente hablaremos de ellos.

domingo, 10 de mayo de 2015

Benvinguts/des - Bienvenid@s,

Benvinguts/des,

En aquest blog volem lluitar contra la apologia dels Trastorns de la Conducta Alimentaria que es fa de les pàgines i fòrums “Pro Ana i Mia”.

Gaudeix dels nostres articles i comenta lliurement.


-----------------------------------------------------------------------

Bienvenid@s,

En este blog queremos luchar contra la apología de los Trastornos de la Conducta Alimentaría que se hace desde las páginas y foros “Pro Ana y Mía”.

Disfruta de nuestros artículos y comenta libremente.